dimecres, 15 d’agost del 2012

UNA DE "L'OESTE": WESTERN I IDEOLOGIA (XXXII)


III.3.- EL WESTERN TRÀGIC: LA REDEMPCIÓ PER L'HEROISME (11)


I ara hem arribat ja a l’últim western, no solament a partir de l’ordre seguit en aquest treball, sinó perquè pensem també que és, en realitat, el darrer western per excel.lència. Dirigida per Michael Cimino, Heaven’s Gate (La puerta del cielo, 1980) ens presenta una visió de l’oest des de la lluita de classes entre els ramaders rics i potentats i els camperols centro-europeus immigrats recents. L’escenari serà a Wyoming i el que es coneix històricament com la guerra de Johnson County, la revolta dels camperols immigrats contra els altres blancs, anglo-saxons també al capdavall immigrats però en segons o tercera generació. El plantejament d’una insurrecció de classe als Estats Units l’any 1980[1], amb la revolució conservadora de Reagan pel mig, anunciava premonitòriament el qualificatiu de maleït de què el film va gaudir durant molts anys. Va ser un fracàs econòmic estrepitós. Les raons d’aquest fracàs són diverses, però aquí ens apuntem bàsicament a la desmitificació i a la visió corrossiva de les arrels històriques del país que Cimino proposava, en un context on el pensament conservador tornava a gaudir de molt bona salut.

La pel.lícula comença amb un brillant pròleg durant la festa de graduació al Harvard College (Cambridge, Massachusetts) al 1870. Allí es presentaven els alts ideals retòrics que les classes dirigents pretenien inculcar a la nova nació que s’estava formant. Vint anys després, a Wyoming, apareixen els resultats d’aquestes aspiracions: un capitalisme salvatge, xenòfob i parafeixista. Dos personatges enllacen el pròleg i la resta del film: James Averill (Kris Kristofferson) i William Irvine (John Hurt), es van graduar aquell dia de 1870 i coincidiran vint anys després al conflicte de Johnson County, Averill convertit en un sheriff desencantat dels seus ideals, però ferm en les seves conviccions morals, que defèn els immigrants dels atacs dels pistolers a sou dels ramaders, i Irvine, alcoholitzat i cínic, membre de l’associació de ramaders.

La trama comença quan l’associació de ramaders decideix contractar 50 pistolers per tal de liquidar 125 immigrants centro-europeus que figuren en la llista negra elaborada pels mateixos ramaders sota l’acusació de lladres de bestiar  i de revolucionaris anarquistes estrangers. L’operació la dirigeix personalment un cunyat del secretari d’estat i compta amb el vist-i-plau de l’exèrcit; un exèrcit que només intervidrà per salvar als pistolers quan són atacats pels immigrants dirigits per Averill.


[1] La pel.lícula es va estrenar al 1981.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada