III.3.- EL WESTERN TRÀGIC: LA REDEMPCIÓ PER L'HEROISME (11)
I ara hem arribat ja a l’últim western, no
solament a partir de l’ordre seguit en aquest treball, sinó perquè pensem també
que és, en realitat, el darrer western per excel.lència. Dirigida per Michael
Cimino, Heaven’s Gate (La puerta del
cielo, 1980) ens presenta una visió de l’oest des de la lluita de classes
entre els ramaders rics i potentats i els camperols centro-europeus immigrats
recents. L’escenari serà a Wyoming i el que es coneix històricament com la guerra de Johnson County, la revolta
dels camperols immigrats contra els altres blancs, anglo-saxons també al
capdavall immigrats però en segons o tercera generació. El plantejament d’una
insurrecció de classe als Estats Units l’any 1980[1],
amb la revolució conservadora de Reagan pel mig, anunciava premonitòriament el
qualificatiu de maleït de què el film
va gaudir durant molts anys. Va ser un fracàs econòmic estrepitós. Les raons
d’aquest fracàs són diverses, però aquí ens apuntem bàsicament a la
desmitificació i a la visió corrossiva de les arrels històriques del país que
Cimino proposava, en un context on el pensament conservador tornava a gaudir de
molt bona salut.
La pel.lícula comença amb un brillant pròleg
durant la festa de graduació al Harvard College (Cambridge, Massachusetts) al
1870. Allí es presentaven els alts ideals retòrics que les classes dirigents
pretenien inculcar a la nova nació que s’estava formant. Vint anys després, a
Wyoming, apareixen els resultats d’aquestes aspiracions: un capitalisme
salvatge, xenòfob i parafeixista. Dos personatges enllacen el pròleg i la resta
del film: James Averill (Kris Kristofferson) i William Irvine (John Hurt), es
van graduar aquell dia de 1870 i coincidiran vint anys després al conflicte de
Johnson County, Averill convertit en un sheriff desencantat dels seus ideals,
però ferm en les seves conviccions morals, que defèn els immigrants dels atacs
dels pistolers a sou dels ramaders, i Irvine, alcoholitzat i cínic, membre de
l’associació de ramaders.
La trama comença quan
l’associació de ramaders decideix contractar 50 pistolers per tal de liquidar
125 immigrants centro-europeus que figuren en la llista negra elaborada pels
mateixos ramaders sota l’acusació de lladres de bestiar i de revolucionaris anarquistes estrangers.
L’operació la dirigeix personalment un cunyat del secretari d’estat i compta
amb el vist-i-plau de l’exèrcit; un exèrcit que només intervidrà per salvar als
pistolers quan són atacats pels immigrants dirigits per Averill.
[1] La pel.lícula es va estrenar al 1981.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada