divendres, 15 de juny del 2012

UNA DE "L'OESTE": WESTERN I IDEOLOGIA (XX)



III.2.- LA LÍRICA AL WESTERN: L'ENYOR I EL DESARRELAMENT (9)

Han passat catroze anys; després d’haver fet la guerra i amb una bona fama de ràpid amb el revòlver, retorna el nen Matthew Garth , ara un jove (Montgomery Clift), al ranxo que l’havia vist créixer. Però la seva rapidesa amb el revòlver no amaga un caràcter honest i respectuós amb els altres, molt més humanitari que Dunson. Però les coses no són ara com quan havia marxat a la guerra feia uns anys. La guerra s’ha acabat i el sud està arruinat; no hi ha mercat pel ramat. I aquí sorgeix la genial idea de Dunson: reagrupa tots els caps de ramat -també en roba als seus veïns, un altre detall que justifica dient que no en faran res aquí- i es proposa portar els més de deu mil caps de bestiar fins a Missouri, on hi ha el tren i carregaran el carregaran cap els mercats del nord. Un viatge de més de mil milles i ple de perills, indis, impediments climatològics, cuatreros… el viatge duraria mesos.

Des del començament del trajecte Dunson es manifesta cada cop més agressiu, autoritari i irracional. La violència que utilitza amb els treballadors fa que comencin a sorgir protestes. Cada cop més sol i més obsedit, Dunson persevera en la seva tirania. El fins aleshores submís fill adoptiu, Matt, se n’adona perfectament del que està passant. A més Dunson ha contractat un pistoler, Cherry Balance (John Ireland), per contrarestar entre el personal el prestigi de Matt. Ambdós són rapidíssims i estableixen d’entrada una relació de rivalitat. El duel final sembla inevitable. Però no serà així, el concepte de solidaritat de classe s’imposarà.

Quan Dunson arriba al màxim exponent de violència i irracionalitat, tot volent penjar dos desertors  del grup que s’havien escapat per la nit i que Balance havia capturat, Matt encapsala la rebelió i és secundat per la resta d’homes, inclòs Balance. Dunson és expulsat del grup, que queda sota el comandament de Matt i decideix dirigir-se a Abilene (Arkansas), una ruta més viable i on també hi havia tren. Com li havia passat a Dunson quinze anys abans, Matt troba l’amor en una caravana que han salvat dels indis en la figura de Tess Millay (Johane Dru). L’ombra de Dunson presegueix tot el grup; ha jurat matar-los i saben que haurà anat a contractar pistolers i que els anirà al darrere fins que els trobi.

Finalment, després de nombroses penalitats, arriben al ferrocarril i a la ciutat d’Abilene. Matt ven molt avantatgosament el bestiar i, després de pagar els seus homes, demana que la resta sigui un xec a nom de Dunson -el fill rebelat no ha perdut, però, la dignitat ni el respecte a la propietat-. Quan arriba Dunson amb els seus pistolers tots els membres del grups estan disposats a donar la vida lluitant per Matt. Però no farà falta: els dos grups es mantenen a l’expectativa mentre pare i fill es barallen a cops de puny. Una baralla que Tess atura. Aleshores, el capitalista salvage i pare autoritari sembla comprendre d’una vegada el que està passant en realitat. La noia representa, unida amb Matt, la continuïtat de la seva pròpia obra. Finalment, la tendència metafísica a la immortalitat havia vençut en el vell ranxer a l’instint de propietat. A més, en haver fet el xec a nom de Dunson, Matt havia demostrat completa fidelitat a l’empresa que son pare adoptiu havia construït. Aleshores és quan Dunson ha de reconèixer haver-se equivocat i decideix donar-li, a partir d’alehores, la meitat de la propietat del ranxo a Matt: “T’ho has guanyat”, li diu quan acaba la pel.lícula.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada